Hylas digué:
El gran Temps passa, el gran Món queda.
El teu temps és breu, el teu món és petit.
El petit món es pot fer a la mida, el temps pot ser controlat.
Controla el temps primerament respirant regularment;
Segon, amb la meditació externa;
Tercer,amb la meditació interna;
Quart,amb pensaments recents i properes expectacions;
Cinquè,amb pensaments llunyans i poca expectació;
Sisè, amb un retorn al present;
Setè, resistint.
Posa Ordre al món, primer, esperant en silenci;
Segon, mantenint-se ferm i fent un gir de 180 graus;
Tercer, aclarint i netejant els espaís propers;
Quart, recollint tot el que s'ha de fer;
Cinquè, movent cada cosa de lloc cap a la dreta o bé cap a l'esquerra;
Sisè, fent una cosa des de inici i fins a fer-la del tot;
Setè, continuant.
Hylas digué:
El gran Món no té valor, el gran Temps no té significat;
Són, i Esdevenen, dins i fóra d'Ells mateixos.
El petit món té el valor que un mateix hi troba,
Un curt temps té el sentit que un mateix l'hi vulgui donar.
El petit món és la teva part del gran Món,
Un curt temps és la teva porció del Temps llarg.
El gran món i el gran temps s'anomenen Univers;
El món petit i el poc temps s'anomenen vida.
A la vida l'hi pertany el sentit, a l'Univers, l'Existència.
La teva vida és la teva part de l'Univers;
el sentit de la teva vida, la teva part de Ser.
La teva vida ha fugit de l'Univers, i hi retornarà;
fes d'això el que puguis, fes-hi el que hagis de fer.
Fes de la necessitat, o del desig més pur –
el que és fet des de l'esterilitat, pot causar perjudicis.
La teva vida i el seu significat arribaran al final, junts.
No deixis els teus perjudicis enrere, pels altres a heretar.
Hylas digué:
L'Univers és Un, i té Un gran Món.
Hi ha diferents mons petits, un per cada vida.
Entre el gran Mon i el petit mon hi ha una sèrie de mons intermedis.
Els mons intermedis són els mons dels homes i les dones;
Molts d'aquests mons són més llargs que moltes vides
Aquests mons Haurien de donar sentit a moltes vides.
El teu món intermedi no el pots escollir;
Simplement vas néixer en ell, d'altres t'ho van explicar.
Cap món intermedi és Un,
A través de l'il·luminació cadascun sembla Un.
Aquesta és l'arrel de la Guerra.
Els incultes només poden pertànyer al món intermedi,
Els cultes pertanyen a més d'un món.
Hylas digué:
Fet de la necessitat, o bé purament pel desig –
El que es crea des de la vaguetat pot crear dolor.
Aprèn doncs a reconèixer el teu propi desig;
crea’l, cultiva’l – això no és ociós, sinó que et fa ser qui ets.
Però també aprèn a reconèixer necessitats:
El que l’univers obliga, el que altres necessiten.
La necessitat és la brida del desig;
també pot ser desitjada. Aprèn bé això:
Desitjar el que necessitem ens fa lliures.
Tingués en compte els teus desitjos i també les altres necessitats.
Deixa’t guiar pels estels: pensa que ofereixen
consideració i desig, els anhels de l’infinit
i la calma de l’estat. Estigues sota seu
en una nit fosca, lluny dels llums de la ciutat,
durant una llarga eston; contemplant-los, estigues en pau.
Hylas digué:
La nit És una preparació pel dia.
La nit és tranquil·la, si la deixes ser,
El dia és estressant, si el deixes ser-ho.
Porta la tranquil·litat de la nit cap al dia:
On és ara l’estrès que estaves expectant i tement?
Passar de la nit cap al dia s'en diu despertar-se,
això em diu que sóc aquí però no hem diu qui sóc o bé on és realment aquí.
Recordà, segueix, ràpid com una estela, I lent com la boira.
Això em recorda qui sóc i on estic, I el que el dia a dia m’ofereix
Llavors vingueu a l'alça i resolgueu.
No et qüestionis: “Que haig de fer avui?”
Qüestionat: “Com puc ser jo mateix avui, per a mi i també pels altres”
Hylas digué:
Trobar solucions és la força del dia a dia, dirigiu-lo amb prudència.
Posa en pràctica tasques múltiples:
Quan hagis començat amb la primera tasca,
Sàpigues quina serà la segona,
Llavors la propera i així.
Sàpigues també que no tot ha de ser una tasca o obligació.
També cal descansar,
Hi ha moments bonics i de meditació,
Hi ha companyia, hi ha amor.
I amb tot, inquietuds continues.
Hylas digué:
Moments segueixen altres moments: viatjant, esperant, perdurant.
Construeix en un moment, una cosa petita, una cosa petita darrere d'un altre.
Potser aquestes coses petites s'acumularan, potser no.
Però una cosa per molt petita que sigui, és millor que res,
Des de el no-res, o fins i tot des de la cosa més diminuta
pot ser l'inici del principi d'una gran cosa
Des de el no-res i sense res pot començar tot
Deixa'm obrir-me des de ara mateix a les coses petites.
Hylas digué:
A vegades, a causa del cansament i del descoratjament, no s'urgeix res nou.
A vegades, a causa de la pressió i de l'ansietat, moltes coses del passat ens aclaparen.
Aprèn a esperar, per l'excitació o per la falta d'intensitat.
Aprèn a esperar, per la encara confusió, per la quietud a l'hora de parlar.
Deixa la memòria recordar els temps en què es refugiava, temps de començar una nova partida.
Recorda els temps de comoditat o els temps de propòsit.
Has passat per això abans.
Has deixat senyals al llarg del camí — busca'l's.
Retorna on estaves, torna a començar.
No et penedeixis del temps perdut, sempre queda temps.
El temps no necessita ser mesurat.
El temps no necessita ser gastat o malgastat.
El temps és per viure, hi això és suficient.
Mira! Aquí està la cosa petita que estava buscant!
(translated by Raquel Tellez)